Síndrome de sjögren
¿Què és?
La síndrome de Sjögren (SS) és una malaltia inflamatòria, autoimmune, crònica, que es caracteritza per infiltració de les glàndules exocrines per limfòcits i cèl·lules plasmàtiques.
Prevalença
La malaltia afecta de manera predominant dones després de la menopausa, amb una taxa d’incidència de 5 casos per 100.000 habitants, per tant, es tracta d’una malaltia freqüent.
És una malaltia reumàtica, autoimmune i crònica. Es pot presentar aïllat, per la qual cosa s’anomena primari o associat a una altra malaltia, la més freqüent l’artritis reumatoide.
Símptomes
Els símptomes clínics principals estan relacionats amb la destrucció de les glàndules exocrines i són: la sequedat ocular (xeroftàlmia) per disminució de la secreció lacrimal, la sequedat bucal (xerostomia) per disminució de la secreció de saliva i la sequedat nasal i vaginal. Aquesta és la forma lleu d’afectació, que és la més freqüent.
Cal consultar el reumatòleg davant els símptomes principals de sequedat de pell i mucoses, ja que en moltes ocasions no són aquests els que més preocupen el pacient i es consulta per símptomes associats a les complicacions, fet que suposa un retard en el diagnòstic i el tractament.
Diagnòstic
El diagnòstic es fa mitjançant una visita mèdica, que inclou una història clínica i exploració minuciosa, anàlisi de laboratori i
proves específiques que confirmaran l’existència de sequedat a la boca o als ulls.
Tractament
Actualment, no hi ha un tractament que guareixi aquesta malaltia, per la qual cosa l’objectiu del tractament és alleujar els símptomes i limitar els efectes perjudicials que pot ocasionar la sequedat crònica dels ulls i de la boca.
Recursos
