Truca o envia whatsapp+34 685 662 185
NOVA REVISTA

Lupus

 
 

 

¿Què és?

 

 

El lupus eritematós sistèmic (LES) és el tipus més comú de lupus.

El lupus s’enquadra dins de les malalties autoimmunes. El sistema immunològic del cos normalment produeix proteïnes anomenades anticossos per protegir l’organisme de virus, bacteris i altres substàncies estranyes denominades antígens. En una malaltia autoimmune com el lupus, el sistema immunològic es “confon” i no diferencia entre les partícules estranyes (antígens) i les pròpies cèl·lules o teixits, i produeix anticossos en contra de “sí mateix”. A aquests anticossos se’ls anomena “autoanticossos” i són els responsables de la malaltia.

 

Símptomes i desenvolupament 

 

El lupus eritematós sistèmic (LES) és a més, com el seu nom indica, una malaltia sistèmica. Això vol dir que pot afectar molts òrgans: pell, articulacions, ronyons, cor, pulmons, etc., però la meitat dels pacients amb lupus tenen afectació gairebé exclusiva de la pell i les articulacions. Així, la malaltia sovint exhibeix –al nas i les galtes– un eritema amb forma d’ales de papallona.

Es tracta d’una malaltia crònica, en què l’afectació orgànica persisteix durant un llarg període de temps i fins i tot tota la vida, però no sempre es tenen símptomes, ja que en general cursa per brots (períodes d’activitat de la malaltia), mentres que altres períodes són d’inactivitat o remissió.

 

Prevalença 

 

Afecta principalment dones. Cada persona té un patró diferent de la malaltia, cosa que en ocasions dificulta el diagnòstic. Aquesta patologia es pot presentar a qualsevol edat, però el més freqüent és que s’iniciï en la joventut, per la qual cosa el diagnòstic precoç és molt important.

L’estudi EPISER sobre prevalença i impacte de les malalties reumàtiques, realitzat per la Societat Espanyola de Reumatologia (SER), evidencia una prevalença d’uns 10 casos de lupus per 100.000 habitants.

 

 

Diagnòstic 

 

 

El diagnòstic del lupus es basa en tres aspectes fonamentals: els símptomes que compta el pacient; l’examen físic del malalt i les anàlisis de sang i orina.

En les anàlisis de sang i orina, el pacient amb lupus eritematós sistèmic pot presentar algunes anomalies que fan sospitar la malaltia. Així, és freqüent que tinguin el nombre de leucòcits, limfòcits i plaquetes més baix del normal. D’altra banda, si hi ha inflamació renal, l’examen de l’orina detectarà aquesta alteració. Però les proves més importants seran les que detecten la producció del que abans hem anomenat autoanticossos, i concretament dels anticossos antinuclears (ANA).

 

Tractament

 

L’abordatge del tractament es basa en les necessitats específiques i els símptomes de cada pacient. Atès que les característiques del lupus eritematós sistèmic poden variar de forma significativa entre diferents individus, és important posar èmfasi en la importància dels controls mèdics en Reumatologia, la freqüència dels quals dependrà de la situació clínica.

La dieta ha de ser equilibrada amb aliments amb baix contingut de greix, sal i sucre i alt contingut de fibra. Les persones que estan prenent corticoides han de limitar el consum de sucre, greix i sal. Si hi ha afectació renal o hipertensió arterial, cal evitar els aliments salats.

És aconsellable realitzar activitat física de forma habitual, com caminar, nedar o anar amb bicicleta, per prevenir la debilitat muscular. També cal aprendre a alternar les activitats habituals amb períodes de descans, per controlar la fatiga.

 

Recursos

Miren Amestoy conviu amb Lupus