Michelle Falsone veu de les persones pacients i participants de Reuma3000

Discurs de Michelle Falsone donant veu a les persones pacients i participants de Reuma3000 

Dimarts 16 de juny de 2026.

Bon dia a tothom.

Avui tinc l’honor de parlar en nom dels pacients i de compartir allò que m’emporto d’aquesta experiència.

Quan em van proposar formar part d’aquest projecte, vaig sentir una barreja de responsabilitat —per donar visibilitat a malalties tan invisibles— i de por, perquè significava enfrontar-me a allò que durant molts anys havia percebut com la meva principal limitació: el meu propi cos.

La malaltia m’havia ensenyat a desconfiar-ne. M’havia acostumat a viure pendent dels símptomes, de les recaigudes i de tot allò que ja no podia fer com abans. Per això, acceptar aquest repte va ser molt més que apuntar-me a una activitat. Va ser decidir posar a prova les meves limitacions físiques i mentals i descobrir si encara era capaç d’aconseguir coses que considerava difícils o fins i tot impossibles.

Ha estat, d’alguna manera, una ruta de tornada cap a mi mateixa. Un camí d’empoderament que em recordarà, quan torni a travessar una crisi, que ja he estat capaç de superar muntanyes difícils.

Perquè això és el que m’emporto d’aquesta experiència: la certesa que, fins i tot de les muntanyes més dures, se’n pot tornar. I no només es pot sobreviure. Se’n pot tornar més sencera, més conscient de la pròpia vulnerabilitat, més plena i més forta.

Aquest projecte m’ha ensenyat que puc aturar-me quan em falta l’aire, escoltar el batec del meu cor fins que recuperi la calma i continuar avançant. Que trobar el meu propi ritme no és rendir-se; és cuidar-se. I que no cal arribar la primera per arribar lluny.

A mes a mes, no m’havia de justificar constantment. No calia donar explicacions ni demostrar res. Estava envoltada de persones meravelloses que saben què significa estar a les teves botes… unes botes, per cert, aptes per a grampons.

Companys, vosaltres heu estat una font d’inspiració immensa. Les vostres històries, el vostre coratge i la vostra manera d’afrontar les dificultats m’han donat força quan jo dubtava de les meves capacitats. Veure com, malgrat els diagnòstics, es pot continuar endavant amb salut, amb força, amb un somriure amable i amb una mirada plena d’empatia ha estat una de les lliçons més importants d’aquest camí.

I no puc acabar sense donar les gràcies a tot l’equip de professionals que ens ha acompanyat des del primer dia.

Us heu deixat el cor en aquest projecte, i això és precisament el que l’ha fet tan poderós. Gràcies per la vostra estima, per la vostra disciplina, per la vostra fortalesa, per la motivació constant i, sobretot, per creure en nosaltres quan nosaltres mateixos no sempre ho fèiem.

Sovint diem que els tractaments són imprescindibles. I és cert. Però jo també crec que la vocació, l’empatia i la humanitat tenen un poder transformador enorme. Això no ha estat només la història d’uns pacients intentant ser escoltats. Ha estat la història d’un equip sencer caminant al mateix costat, compartint esforços, respectant el dolor i celebrant cada petita victòria.

Cal molta valentia per acompanyar des d’un lloc tan humà i vulnerable. I només la força d’una vocació autèntica pot generar tant d’amor i tant de respecte.

Finalment, m’agradaria adreçar unes paraules a totes aquelles persones que conviuen amb una malaltia i que potser avui se senten desanimades.

No sou només el vostre diagnòstic. Els dies difícils arribaran, i hi haurà moments en què us semblarà que la muntanya és massa alta i que us enfonseu massa profundament en la neu. Però us prometo que sou més forts del que penseu. Potser haureu d’avançar més lentament. Potser necessitareu descansar més sovint. Però això no vol dir que no pugueu arribar al vostre cim.

Demaneu ajuda quan la necessiteu. Deixeu-vos acompanyar. Confieu en el vostre ritme i sigueu compassius amb vosaltres mateixos.

Perquè hi ha una força dins nostre que sovint desconeixem fins que ens veiem obligats a descobrir-la.

I, com diem alguns quan sembla que ja no queden forces: una ploradeta… i cap amunt.

Moltes gràcies.

Michelle Falsone