Alfabetització sanitària i autoeficàcia en reumatologia: impacte de l’educació i el temps transcorregut des del diagnòstic al Brasil i Espanya
El més curiós de l’estudi de Gabriel Bernardi és que els pacients brasilers van demostrar tenir més autoeficàcia (més confiança) en la seva capacitat per afrontar la malaltia que els espanyols, tot i que els espanyols entenien millor la informació mèdica (alfabetització en salut).
El text conclou que això passa per motius culturals: l’actitud davant del dolor, l’optimisme o la manera de buscar-se la vida davant de l’adversitat fan que una cultura tingui més confiança interna que una altra, independentment dels estudis.
Estudi presentat a El FTP26 va ser el 4t Congrés Internacional de Fisioteràpia, considerat l’esdeveniment professional més important d’Europa en aquesta disciplina. Organitzat pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, es va celebrar recentment al CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona) del 9 a l’11 de juliol de 2026.
L’educació en salut exerceix un paper fonamental a l’hora de promoure millors comportaments i resultats clínics, ajudant les persones a controlar la seva malaltia. En aquest context, l’alfabetització en salut destaca com un indicador important, especialment en el cas de les malalties cròniques, ja que influeix en l’adherència al tractament i la consecució dels objectius de salut. Un altre concepte rellevant és l’autoeficàcia, definida com la creença de l’individu en la capacitat per dur a terme les accions necessàries per assolir determinats resultats. Ambdós factors es poden veure influïts per variables socials i personals, com el nivell educatiu i el temps transcorregut des del diagnòstic, cosa que fa rellevant comprendre les seves interaccions.
D’aquesta manera, es va fer un estudi amb l’objectiu d’analitzar la relació entre l’alfabetització en salut, l’autoeficàcia i el nivell educatiu en persones amb malalties reumatològiques, així com investigar la relació entre el temps transcorregut des del diagnòstic i aquestes variables. A més, aquest estudi va investigar aquestes variables a dos països diferents, Espanya i Brasil, per tal de comprendre si els factors culturals podrien influir en aquests aspectes i entendre les diferències entre dues poblacions de diferents nacionalitats. L’estudi va ser realitzat per investigadors de la Universitat Federal de São Carlos (Brasil) i de Blanquerna – Universitat Ramon Llull (Espanya), amb la col·laboració de la Lliga Reumatologica Catalana (Reu+).
Hi van participar 103 persones amb malalties reumatològiques, de les quals 57 eren d’Espanya (55,3%) i 46 de Brasil (44,7%). L’alfabetització en salut es va classificar com a adequada al 41,7 % dels participants, possiblement limitada al 24,3 % i limitada al 34,0 % dels voluntaris. Per la seva banda, els nivells d’autoeficàcia van presentar una variació àmplia entre els participants en la recerca.
En comparar els dos països, es van observar diferències significatives: els brasilers van presentar nivells d’autoeficàcia més grans, mentre que l’alfabetització en salut també va ser diferent, amb nivells més adequats d’alfabetització en salut a Espanya (59,6 %) i més limitats al Brasil (58,7 %).
Quant a l’alfabetització en salut, es va observar una associació significativa, especialment als nivells més baixos, on les persones amb només educació primària presentaven una probabilitat més gran de nivells reduïts d’alfabetització, en comparació amb les persones amb educació superior. Tot i això, el temps transcorregut des del diagnòstic no va demostrar tenir relació amb un millor o pitjor nivell d’alfabetització en salut.
Pel que fa a l’autoeficàcia, en relació amb la nacionalitat, els participants brasilers van demostrar tenir més autoeficàcia; no obstant això, el nivell educatiu i el temps que portava l’individu amb el diagnòstic d’una malaltia reumatològica no es van mostrar associats a nivells d’autoeficàcia més grans.
En resum, es van identificar diferències entre el Brasil i Espanya en els nivells d’alfabetització en salut i autoeficàcia en persones amb malalties reumatològiques. El nivell educatiu es va mostrar associat a l’alfabetització en salut, especialment als nivells més baixos d’educació, encara que aquest efecte es va explicar parcialment per la nacionalitat. L’autoeficàcia, per la seva banda, es va veure influïda principalment per factors com la nacionalitat i el sexe (els homes presentaven un nivell d’autoeficàcia més alt), sense mostrar una relació consistent amb el nivell educatiu o la durada de la malaltia.
Els resultats indiquen que la durada de la malaltia no va influir ni en l’alfabetització en salut ni en l’autoeficàcia, cosa que pot suggerir que el fet de viure amb l’afecció no garanteix un aprenentatge efectiu ni un coneixement més gran sobre el seu maneig. Al Brasil, l’absència d’associació entre el nivell educatiu i l’alfabetització en salut planteja la hipòtesi que aquest tipus de coneixement s’adquireix per altres vies, com ara les experiències personals o les orientacions informals. Per contra, a Espanya, la relació observada, especialment en els nivells d’escolaritat més baixos, pot reflectir una influència més gran del sistema educatiu en l’adquisició de competències en matèria de salut. Per la seva banda, l’autoeficàcia es va mostrar més associada a factors demogràfics, com la nacionalitat i el sexe, cosa que suggereix una possible influència d’aspectes culturals, com les percepcions sobre la malaltia, les expectatives de millora i la manera com les persones afronten la seva condició.»
Gabriel Bernardi dos Santos és un fisioterapeuta i investigador brasiler que es dedica a fer estudis sobre persones amb malalties reumatològiques.
Trajectòria acadèmica: És llicenciat en Fisioteràpia per la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar) i compta amb un màster per la mateixa institució. Actualment, està cursant el doctorat a la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar). És membre del Laboratori de Recerca en Reumatologia i Rehabilitació de la Mà (LAPREM): treballa com a investigador en aquest laboratori, adscrit al Departament de Fisioteràpia de la UFSCar.
Línies de recerca i estudis principals: Reumatologia i rehabilitació física. Dolor crònic i fibromiàlgia. Efectes de l’exercici físic, la dansa i les intervencions no farmacològiques sobre el dolor, la qualitat de vida, la fatiga, el son i la salut mental. La seva producció científica inclou publicacions nacionals i internacionals centrades en les disfuncions associades a la fibromiàlgia, la salut de la dona i els impactes psicològics i físics de l’aïllament social o dels quadres de dolor crònic a la funcionalitat humana.
Enllaç al perfil acadèmic a Research Gate: https://www.researchgate.net/profile/Gabriel-Bernardi-2
23-7-2026