Truca o envia whatsapp+34 685 662 185

Troba el teu GAM, grup d’Ajuda Mútua

Compartir per ser més forts

Els GAM d’artitris, fibromialgia, lupus o espondiolitis es converteixen en espais d’intercanvi, de diàleg, de comprensió i de suport per a totes els seus membres.  La idea principal és no centrar l’atenció en la malaltia, sinó en les repercussions d’aquesta en les relacions socials, familiars, laborals i de parella.

La malaltia reumàtica poc arribar a provocar una discapacitat física important que afecta a la mobilitat i a l’autonomia personal. Sens dubte, aquestes limitacions condicionen tant l’estat emocional de la persona com la seva relació amb l’entorn perquè malalties com l’artritis o l’espondilitis afecten i modifiquen tots els àmbits de la vida quotidiana.

El diagnòstic condueix a la persona en un procés de dol davant de la pèrdua de salut que, alhora, comporta una major pèrdua: la del projecte de vida. A partir d’aquest moment, la persona malalta ha d’elaborar-ne un de nou on la malaltia i el dolor ocupen un lloc concret. En nombroses ocasions també s’enfronta a la pèrdua del lloc de treball perquè és incompatible amb les limitacions imposades per la malaltia. De la mateixa manera, les activitat i les relacions socials disminueixen a causa dels brots aguts i del dolor com a símptoma constant.

Els beneficis que aporten els GAM són nombrosos i en aspecte interdependents. D’una banda, generen seguretat i confiança, ajuden a afrontar situacions quotidianes i possibiliten l’optimisme, el desig de superació i les ganes de gaudir de la vida, malgrat la dificultat que pot tenir la persona per fer front als símptomes de la malaltia. I per una altra banda, alliberen angoixa, baixen els nivells d’ansietat i es produeix un augment de l’autoestima.

Els GAM estimulen les competències personals dels seus membres per desplegar estratègies positives, propicien la creativitat i la sinèrgia del grup amb la cerca de solucions a conflictes comuns. També ajuden a ampliar i potenciar la xarxa social de de cada participant, ajudant-lo a que surti de l’aillament i de la soledat que provoquen el dolor i la pèrdua de mobilitat i autonomia.

La comunicació i la informació a propòsit de la malaltia flueix entre tots propiciant el coneixements dels recursos sociolaborals al seu abast; recursos que els GAM ajuden a canalitzar més efectivament perquè contribueixen a reduir les visites mèdiques, recullen les demandes, inquietuds i necessitats dels pacients, alhora que propicien solucions col·lectives.

En definitiva, els GAM ajuden de forma dinàmica i eficient a crear una societat més plural, comunicativa i propera formada per persones sensibles a la diversitat, capacitat d’oferir comprensió i solidaritat, capaces de compartir un espai comú exempt de l’estigma social que en ocasions acompanya a les persones que pateixen una malaltia crònica.