Truca o envia whatsapp+34 685 662 185

COM TENIR CURA DE LA NOSTRA SALUT EMOCIONAL

Necessito teràpia psicològica?? 

Seré capaç de gestionar els  meus problemes senza ajuda? 

He d’anar a consulta psicològica només quan tinc un problema, o també em pot ajudar a assolir els meus objectius?

Tots en algun moment de la vida, passem per determinades situacions que ens fan sentir malament. De vegades, el patiment, l’ansietat o l’angoixa són tan intensos que ens bloquegen i afecten a la nostra vida diària. Llavors, ha arribat el moment d’acudir al psicòleg, un professional que ens ajudarà a identificar l’origen del problema i ens facilitarà les eines necessàries per a solucionar-lo, per a poder continuar amb la nostra vida. De fet, anar a teràpia no representa un gest de debilitat, sinó de valentia a través de la qual reconeixem que tenim una dificultat i volem solucionar-la.

Fer teràpia no implica ser dèbil o estar boig, sinó més bé al contrari, és a dir, implica un major grau de consciència de les pròpies limitacions (que tots tenim com a éssers humans que som), un major grau d’intel·ligència emocional per a deixar que ens ajudin en moments crítics de la nostra vida o per tal d’incrementar el nostre autoconeixement, mobilitzant-nos cap a canvis positius, i sobretot, el coratge de no resignar-nos a viure de qualsevol manera, ni a qualsevol preu.

 

Quines tècniques ens poden ajudar?

Relaxació, Respiració, Visualització, Hipnosis, Programació Neuro Lingüística, Risoteràpia, Contes i
Metàfores, Autocontrol emocional, Escriptura creativa, Grups d’Ajuda Mútua, entre d’altres, que ens
ajudaran a explorar les nostres emocions, les nostres creences i els nostres recursos per a poder sortir del bloqueig en el que ens trobem, potenciant la seguretat en nosaltres mateixos, i sobretot, estimant-nos una miqueta més.

  • Activar el cervell. Només fem servir el 5% de la nostra capacitat cerebral. Einstein, probablement, no va fer servir ni el 10%: es va estudiar el seu cervell detalladament, i no va ser possible trobar cap diferència amb el cervell d’un dement. La diferència no estava a l’anatomia, sinó a la seva programació.
  • Fer us de la nostra creativitat. Amb una correcta visualització, el cervell no distingeix si es tracta d’alguna cosa que va passar o alguna cosa imaginada.
  • Relaxar-nos. La relaxació progressiva dels músculs redueix la freqüència del pols i la pressió a la sang, així com el grau de transpiració i la freqüència respiratòria, i quan es realitza correctament pot arribar a tenir el mateix efecte que un fàrmac per a reduir l’ansietat.
  • Acceptació de nosaltres mateixos. L’autèntic canvi dintre teu només arribarà quan acceptis als altres tal i com són, i t’acceptis a tu mateix tal com ets.
  • Practicar l’escritura creativa: Els Contes capten l’atenció conscient de la persona i burlen els seus sistemes de defensa, travessen les barreres de la ment crítica, per a arribar directes al seu inconscient, ple de solucions i possibilitats.
  • La Hipnosi com anestèsia ha resultat molt efectiva en els tractaments per al dolor crònic. Santiago Ramón y Cajal va fer servir la Hipnosi per als dos últims parts de la seva dona, deixant constància per escrit, com a mètode recomanable per substituir el cloroform als parts.
  • Riure més. El riure s’utilitza per a eliminar bloquejos emocionals, físics, mentals, sexuals i com a procés de creixement personal. Quan somrius, encara que no sentis res, el teu cervell rep el missatge que tot funciona bé. Hi ha una connexió directa entre el somriure i el sistema nerviós central. Quan somrius, alliberes dintre del teu cervell una hormona anomenada “beta-endorfina”, que porta a la teva ment un missatge positiu. Sabies que per a posar cara de pomes agres fem servir 32 músculs, mentre que per a somriure només 28? Somriu, sius plau, encara que només sigui per economia!

Amb la práctica d’aquestes tècniques serem capaços d’aconseguir:

– Aprendre a viure i conviure amb la nostra malaltia.
– Eliminar bloquejos i limitacions emocionals.
– Canviar pautes i esquemes mentals erronis, inadequats i innecessaris.
– Trobar l’equilibri entre els dos hemisferis cerebrals.
– Desenvolupar tècniques d’afrontament de situacions estressants.
– Millorar les relacions interpersonals, la seguretat en nosaltres mateixos i potenciar la nostra
autoestima.
– Aprendre a desenvolupar els propis recursos i adquirir-ne de nous.
– Entendre i gestionar les nostres emocions, pensaments i sentiments per tal d’assolir el control
sobre la nostra vida.

Encara ens queda un llarg i difícil camí per recórrer i compartir, però… Pots tenir la seguretat de que aquest esforç valdrà la pena. Intenta trobar-te a tu mateix, una persona que t’agradarà conèixer.

 

Pilar Aguilar

Psicòloga